Sa migradesa d'un model de llengua

Recull de premsa | 26 Febrer 2014

Fundació Jaume III. Fa un parell de dies, tres filòlegs agrupats en un col·lectiu anomenat “Exlingüistes d’IB3” emetien un comunicat en què, després de repassar el que havia estat sa seva vinculació més recent amb sa televisió autonòmica com a correctors d’informatius i de denunciar que “des del Govern, d’amagat i per contactes, es fan telefonades per trobar un lingüista per fer feina a IB3, però no un lingüista qualsevol, sinó un lingüista que tengui clar en tot moment que s’han de potenciar les nostres modalitats (*lo nostro)” en lloc de convocar un concurs públic al qual puguin optar tots es lingüistes que així ho desitgin, remataven es seu escrit amb una frase taxativa: “No es pot permetre que es difongui un model de llengua tan migrat i marcadament polititzat”.
Per descomptat, aquest model de llengua que, segons aquests tres exlingüistes d’IB3, “no es pot permetre” és es que resultaria d’aplicar en ets informatius de sa televisió autonòmica un patró definit per sa preeminència de ses nostres modalitats. Lo que significa que es model precedent, o sigui, s’actual –ja que encara perviu, com a mínim, en ets informatius–, no és ni “tan migrat” ni “marcadament polititzat” com es que es defensors de “lo nostro” volen implantar. Deixarem de banda, si vos pareix, sa segona característica, que ja ha estat objecte d’un comunicat de sa mateixa Fundació, i mos centrarem en sa primera. Dit d’una altra manera: ¿per què un model basat en ses modalitats –mallorquí, menorquí, eivissenc– és més migrat que un que no hi estigui? En teoria, tot estàndar d’una llengua no és altra cosa que una superació per via de síntesi de ses diferències dialectals. Per tant, com més gran és es domini lingüístic que té en compte un estàndar, més s’han de sintetisar ses característiques diferencials de cada part des territori. En aquest sentit, si un pren com a referència allò que es meteoròlegs d’IB3 encara en deien fins fa ben poc “Països Catalans”, s’estàndar corresponent serà per força més migrat que es que es que resulti de prendre com a referència ses Illes Balears. Ho serà per qualcú de ses Balears, evidentment, no per qualcú que tengui com a comunitat de pertinença aqueixa entelèquia anomenada Països Catalans.
En es fons, aquest és es problema des firmants de s’escrit i de tots aquells que els fan costat, començant pes Departament de Filologia Catalana de sa UIB i acabant pes diputats de sa coalició Més. Per molt que qualifiquin de migrat i politisat es model de llengua que, segons diuen, es Govern du en es cap d’implantar a IB3, aquí no hi ha altre model migrat i politisat que es que tots ells han fomentat des de fa tres dècades i que encara conforma sa llengua d’IB3. Un model que ha malbaratat es tresor lingüístic autòcton –qualsevol que llegesqui ses Rondaies de mossèn Alcover o n’escolti sa versió radiofònica que Francesc de B. Moll en va fer al 1959 per Ràdio Popular se’n pot témer– i en què migradesa i politisació, aquí sí, són tot u.
Publicat a El Mundo-El Día de Baleares, el 28-2-2014


 http://www.jaumetercer.com/index.php/31-premsa/articles/170-sa-migradesa-d-un-model-de-llengua